L’ORIGEN DE LES NOSTRES ANOUS ECOLÒGIQUES

Parc Natural del Túria

Parc Natural del Túria El Parc Natural del Túria, situat en la província de València, comprén una extensió de 4.684 hectàrees, i en el seu interior conté tres grans masses boscoses, a més de les riberes del Túria, amb una notable diversitat d’hàbitats i espècies de fauna i flora. El parc està inclòs dins de l’àmbit orogràfic del Sistema Ibèric i la plana al·luvial del riu Túria. Podem trobar tres ambients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. El tram de riu Túria dins del Parc Natural té una longitud de 35 quilòmetres. La superfície boscosa està constituïda per tres masses diferenciades (La Vallesa, Els Rodanes, El Palmerar i la Bufa) , on el pi blanc es mostra com l’element arbori dominant, junt amb la màquia mediterrània. La zona alberga importants elements del patrimoni històric i geològic, a més d’antics jaciments de l’edat del Bronze, com “el poblat de la Lloma de Betxí; o de l’època visigoda, el castre fortificat de València la Vella. Després del gran incendi de la zona en 1994, associacions de veïns, col·lectius ecologistes i grups ciutadans van començar la protecció voluntària del Davall Túria. El 13 d’abril de 2007, el Parc Natural del Túria va ser declarat el segon parc natural de l’àrea metropolitana de València, després de L’Albufera. La seua declaració com a espai natural protegit permet conservar els valors ambientals, historicoculturals i educacionals d’una zona altament poblada i industrialitzada. El riu Turia-Guadalaviar i la seua ribera, de gran interés ecològic, els boscos mediterranis de pineda i matoll i l’horta valenciana d’origen medieval són ambients representatius d’esta àrea natural.”

Fauna

El nombre d’espècies de vertebrats identificats en el Parc Natural del Túria és superior a 150: 18 mamífers, 107 aus, 13 rèptils, 5 amfibis i 10 espècies de peixos. La granota comuna és l’amfibi més freqüent i destacat del parc. També és present l’existència de rèptils com la colobra viperina i colobra bastarda. Entre els mamífers xicotets rosegadors com la rata d’aigua, el rabosot, el porc senglar, l’esquirol, el conill, la geneta i el gat salvatge. Aus com el blauet, l’agró roig, el gall de canyar comú, les xitxarres, els ànecs collverds i el cormorà moñudo. En les zones de bosc i màquia mediterrània trobem rapaços com l’àguila perdicera, l’àguila àguila marcenca, l’aligot comú, el mussol real i altres espècies d’aus com la perdiu, la tudó i el picapinos.

Vegetació

Degut a la gran varietat d’ecosistemes en el parc del riu Túria podem trobar una àmplia biodiversitat botànica, agrupant-se les distintes espècies en funció de l’ambient en què es troben. Vegetació de ribera: associada a les riberes i al llit del riu Túria, destacant per la superfície que ocupa els canyars. Podem trobar també exemplars aïllats d’àlber, xop negre, salze blanc o vimeneres. En contacte amb l’aigua trobem canyissos, enees i juncs. Pinedes i matoll: Hi ha abundància en espècies de clima semiárido com són el timó, el romer, el llentiscle, el margalló, l’argilaga, o l’espart.

Litologia

Dins del Parc podem trobar tres ambients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. La superfície boscosa està constituïda per tres masses diferenciades (La Vallesa, Els Rodanes i El Palmeral-La Bufa) , on el pi blanc és l’element arbori dominant junt amb la màquia mediterrània. Les explotacions agrícoles representen una extensa superfície destinada al cultiu de regadiu, de cítrics i hortalisses, i en menor grau al cultiu de secà (garrofera, ametler i olivera) . El sòl de La Vallesa i de La Bufa és ric en base, calcari i blanquinós. El de Les Rodanas, en canvi, és pobre en base, està format per roques de sílice, i és de color roig (Roig) , per la qual cosa en estos espais la vegetació és més pareguda a les de la Serra d’Espadà i la Serra Calderona, on el sòl és àcid, trobant així espècies com la surera.

© Desarrollado por backspin.